FOQUEJANT: Cap de setmana a Cap del Rec.

AMB RAQUETES PER LA TOSSA...

Nit a la furgoneta al parquin del refugi. Arribo tard cap a les 11h del vespre i sense entretenir-me ho prepar-ho tot per anar a dormir. Cançat que deuria estar em llevo a les10 del matí mig mandrós, sense presses recullo les cosses esmorzo i em posu per anar a caminar. Fa un dia lleig i molt ventat així que em prepar-ho d'hivern per anar cap a l'estany de la pera, una excursioneta suau i gratificant. Apart del fred i el vent, de tan en tan i ha una generosa clariana que m'escalfa una mica amb els tímids rajos de sol. Un passetg d'allò ben relaxant i distret.
Una tarda intensa d'estudi amb alguna pausa que l'aprofito per retratar la Serra del Cadí.(feta des de dalt d'un avet...)

Demà toca la Tossa Plana de Lles ja que les prediccions pinten més bones...aviam! Cap a l'altre costat ja es pot veure que al Cadí 4 núbols ben cotats.
Miro d'anar a dormir més aviat d'hora ja que em conec i se que pel mati m'agrada fer el ronso i recargolar-me pel calentonet sac, que ni hi trec el nas per no notar l'aire fresquet que s'hi respira,brrrrrrr.....
Dit i fet, d'hora al llit i a les 8.00 sona el despertador, així que a les 9h i 05' ja faig el primer pas cap a Tossa Plana de Lles, des del parquing del refugi es veu el cim tapat i molt ventat...Malo! Em dic a mi per dins.

M'endinso al fondós bosc d'avets tot escoltant el vent per sobre meu, ara almenys em sento arresarat. Més endevant em creu-ho amb una guineu que silenciosament s'amaga fugint de mi. Arribo al refugi del Pradell on hi ha la fita que marca cap a la Tossa, just aquí paso a un grup de uns 6 francesoso/es que imagino que també volen fer la Tossa. Els hi faig bon dia, i ells com a casa seva bon jour. Passo l'últim tram d'arbres i la ventisca ja m'espera. Miro el cim segueix tapat, potser una mica menys que avanç, jo ni cas amunt que en tinc ganes, a mig camí paro i trec els pals i aprofito el moment per fer una foto al Cadí, com no! Segueixo pujant però a l'última pala per arribar al cim, la neu ja m'arriba als genolls així que nova parada posu raquetes i amunt fins el final, i cim (foto), aquesta vall ja és Andorra. Quanta neu...!

Brutal el vent que fa, 2 minuts i avall, penso que ja menjaré algo en elgun lloc on toqui una mica el sol i quedi més arresarat. Durant el descens faig alguna foto més, i més avall em creu-ho amb una parella catalana i después amb el grup de francesos/es. Just avanç d'entrar de nou al bosc paro al solete, em trec les raquetes, bec i menjo. I pim pam, sense donar-me'n conte de seguida soc al refugi. Observo el cim on he pujat i pam! quina ràbia, ni un núbol, vent si perque es veu com el vent fa aixecar la neu i la fa canviar de vall.
Em canviio em preparo el dinar i se m'acosta un home que hem diu que ha perdut la dona per la muntanya, així que intueixo el que em vol dir. Li contesto que m'acabo el primer plat i que de seguida l'acompanyo, en aquestes que surt el jefe del refugi i se l'emporta així que ja em diu que no cal que hi vagi jo. A més l'home em diu que ja a trucat als bombers i que pujaran a trobar-la. Vaya tela de pixa-pins! Acabo de dinar tranquil·lament, ho recullo tot i cap a casa a veure el Barça!
Foto guanyadora de la Serra del cadí? i les que falten...