1ª Foquejada de l'any!!! Bony d'Envalira (plan B). A Pas de la Casa

Avui, nit més curta de l'any i podria ser també la més freda! A les 9 del matí a Pas de la Casa estem a -14ºC, o sigui que ni amb 2 parells de guants tenies pebrots d'aguantar aquest fred! Amb les dents titiritan m'he canviat, i ràpid! Avui vaig congelat, em tenen que esperar de lo lent que vaig, el fred m'ha fixat les articulacions i no puc ni moure'm
Som el Xavi, el Pep, la Laia, el Toni i jo, apunt d'iniciar l'expedició primera de l'any amb l'objectiu de fer el Pic Negre d'Envalira. Un dia radiant, ni un núvol, però un fred que congela les converses! Veiem l'escassetat de la neu, però ens enfilem pensat i positivitzan que més amunt trobarem més neu, fiasc!  Hem començat l'ascens molt tranquil·lament, però al poc d'estar pujant veiem l'escassetat de neu, cosa que ens obliga a para i replantejar-nos la nostra meta d'aquesta expedició. Decidim retrocedir i fer un canvi de pla. (El pla B: si teníem que pujar el Pic Negre d'Envalira i té que ser un dia blanc, al final ho convertim tot de color de la neu; volem un dia blanc i clar i ens enfilem en busca del coll blanc per acabar coronant el Pic Blanc!)

Después de retrocedir, anèm al solet i aprofitem per menjar algo i fer una mica de Nadal amb els torrons que he portat.  "BON NADAL".
Amb la panxa plena, seguim pujant pel costat d'una de les pistes de Pas de la Casa que ens condueix fins al Coll Blanc, seguim esquiant fins al final d'un teleremontador i 100 mts més endavant deixem els esquís per fer un ascens al cim (uns 200 mts a peu), tot fent alguna afoto. Viscaaa! ja som dalt del Bony d'Envalira o Pic Blanc, sembla que respiri uns altres aires i se m'escapa un somriure de satisfacció. L'esforç i el sacrifici han valgut molt la pena i m'omplen de felicitat.

Gaudim d'aquest moment tan dolç i l'immortalitzem. Avui si! (em dic a mi mateix).
Baixem amb uns companys (de Vilafranca) que ens hem creuat al cim fins on tenim els esquís i recollim les coses per tirar avall, amb molta cura, al menys jo que encara me'n recordo de l'última aventura que la vaig pagar molt cara i no vull repetir la mateixa història o semblant. Ja que els meus esquís, ja han quedat bategats de per vida amb el nom: d'asesins! (ja us ho podeu imaginar). El més important és que hem fet una cosa que ens agrada, que ens fa feliç, que l'hem gaudit i compartit, i no hem pres mal cap de nosaltres. Jo ja no demano res més.